Bona tarda companys,

Adjunt la meva presentació, esper que vos agradi.

A continuació també podeu trobar la meva activitat de reflexió:

Fins aquí l’activitat del repte 4.

Salut,

Laura

Bibliografia de les activitats:

• CEIP na Caragol. https://sites.google.com/cpnacaragol.es/wwwcpnacaragoles/
• Centre Pompidou, s.d. Jeff Koons | Exhibition Album. https://boutique.centrepompidou.fr/en/product/122-jeff-koons-exhibition-album.html
• Comeller, E., [Eduard]. Paisatge sonor: gravacions de camp i fonografia. Recursos UOC: https://openaccess.uoc.edu/bitstream/10609/114706/13/Taller%20d%27art%20Sonor_M%C3%B2dul%204_Paisatge%20sonor.Gravacions%20de%20camp%20i%20fonografia.pdf
• Dalmau Montalà, M. [Mariona]; Sala Bars, I. [Ingrid] i Llinares Fité, M. [Montserrat] (2015) Pautes sobre el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA). https://xtec.gencat.cat/ca/curriculum/diversitat-i-inclusio/projectes-educatius-inclusius /disseny-universal-per-a-laprenentatge/
• Horta, A. [Arnau], et all. s.d. Introducció a l’art sonor. https://arts.recursos.uoc.edu/taller-art-sonor/
• Masferrer, V. [Víctoria], 2019, Art Toolkit.  Recursos UOC. https://art-toolkit.recursos.uoc.edu/materials-argila/
• Stern, A. [Arno], 2024. La formulación. https://arnostern.com/formulation/?lang=es

Hola companys,

Malgrat donar-li mil voltes, fer dos mil modificacions i tenir la sensació que aquest mapa visual és meu i amb tot el seu sentit, esper que vosaltres sigueu capaços de veure totes les connexions circulars que he pogut establir amb totes les lectures. He fet un treball de color relacional amb les lectures, imatges, signes i canvis de tipografia en funció de la importància que considerava que tenia el seu contingut, a més de destacar les que feien referències a l’aprenentatge de l’alumnat.

Salut,
Laura

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

Álvarez, I. M. [Ibis M.]; Morón, M. [Mar]; Gastín B. [Bibiana]. (2019). Educar a través de las artes: Proyectos interdisciplinares e inclusivos en una escuela multicultural.

Huerta, R. [Ricard]. (2019). Capítulo V. Estética actuales y dilemas digitales. A Arte para primaria.

Oliver, M. [Mar]. Perspectives sobre l’art i sobre l’educació artística. Fundació Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

Romero, F. J. [Francisco Javier]. (2019). Cuerpo, movimiento y emoción. BAPNE.

Schaffer, R. M. [R. Murray]. (2004). El rinoceronte en el aula.

Bona tarda companys,

després de tant de temps sense publicar al folio, tornam amb les experiències i parers de la disciplina i didàctica artística.

Salut i fins aviat.

Laura

Hola companyes i companys,

L’obra artística triada per emmarcar la meva reflexió personal envers el meu bagatge en l’àmbit de l’art i l’educació artística ha estat l’audiovisual de Rineke Dijkstra que porta per títol “Ruth dibuixant Picasso” (IDFA Institut, 2009).

Soc Historiadora de l’Art i, com us podeu imaginar, Picasso ha estat present al llarg dels diversos anys d’estudi. És per això que m’ha interessat l’experiència que proposa l’artista Ruth Dijkstra, la qual aglutina tot allò que omple els meus pensaments al voltant de la figura de Picasso, de l’enfocament del Grau d’Història de l’Art i dels aprenentatges envers l’ensenyament-aprenentatge de les arts a l’escola.

N’estic segura que tots i totes coneixeu Picasso. Fins i tot m’atreviria a dir que la majoria de nosaltres podria reconèixer-lo en una fotografia, així com podria mencionar alguna de les seves obres.

Font: Wikimedia Commons, 2023.

Tanmateix, ens sona per igual Dora Maar? O Françoise Gilot? N’estic més que segura que la resposta és negativa. Fins i tot a mi, com a historiadora de l’art, no me les van mencionar mai i les he descobert per la meva curiositat i el meu interès en una mirada de gènere en l’art. La primera fou una fotògrafa destacada als anys 30 (Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia, 2024) i la segona va destacar en l’àmbit de les arts visuals i també de l’escriptura (Ara, 2024), però, si les busqueu al cercador d’internet el primer que us apareixerà és la seva relació sexoafectiva amb Picasso.

Ruth, la nena protagonista de l’obra de Dijkstra, està davant d’un retrat de Doraa Mar però…ho sap? El que podem gairebé assegurar és que sap que està davant de Picasso, “el gran artista”, i l’ha d’imitar. I això és una mica el reflex del que recordo de la plàstica a l’escola – copiant obres “dels grans mestres”- i del Grau d’Història de l’Art – on vaig poder conèixer poques dones artistes i molt profundament “els grans mestres”, de nou-.

Així, l’experiència de Dijkstra (que més enllà d’una obra, és una experiència artística al meu parer) permet a l’infant, la Ruth, desenvolupar una actitud activa i participativa envers l’obra -trets que defineixen la naturalesa de les arts al currículum d’educació primària (Forné i Satorra, 2023)- i és un escenari en el que, com a futurs docents, podem aplicar una perspectiva transformadora de l’art, a partir del qual promoure que l’infant sigui creatiu i tingui l’art com un canal per a l’expressió de les inquietuds personals, el gaudi, la gestió emocional, i amb tot, la transformació social (Forné i Satorra, 2023). Dijkstra posa l’infant al centre i, més enllà de mirar l’obra de Picasso, ens proposa mirar la Ruth. Observar-la, sentir-la i fer una lectura de l’obra en context amb l’artista, que és ella, llegint allò que ha volgut expressar o que nosaltres copsem.

A parer meu, aquest és un dels objectius de l’educació artística. Que l’art esdevingui un canal, un mitjà per a treballar diferents aspectes del món que ens envolta. De fet, així és com vaig percebre l’enfocament de l’assignatura d’educació artística que, més enllà de fer-nos coneixedors de les grans obres d’art de tots els temps, ens va motivar a reflexionar i indagar sobre conceptes diversos com els límits i les fronteres (Yañez, 2018), la diversitat cultural, l’alteritat, la perpetuació d’estereotips i com reivindicar la igualtat entre la diferència. Tot això, a través de l’art i els seus múltiples vessants. I això em serveix per abordar que, com a futurs docents, cal que obrim la mirada i que defugim, no només de la centralització en “els grans mestres”, sinó també de la diferenciació entre “arts majors i arts menors”. Normalment, si parlem d’art connectem amb la pintura i l’escultura, principalment. Però l’art és molt més que això! Art són les joies que vestien els clergues poderosos a l’Edat Mitjana. Art és la pintura mural que hi ha al centre cultural del teu poble. Art son els recipients de ceràmica que elaboraven a la prehistòria. Art son els tatuatges Rapa Nui de l’Illa de Pascua i també els de la tatuadora que segueixes a Instagram. Art és un disc de Judit Nedderman o una simfonia de Beethoven. Art és participar d’una classe de dansa contemporània i sentir-la profunda. Podríem seguir i la llista seria pràcticament infinita i és que, Art és tot allò que ens envolta, que ens interpel·la, i que activa tots els nostres sentits. Per això, les aules on s’imparteix educació artística han de ser aules on es pugui conèixer el món a través de l’art, on es pugui experimentar amb diferents materials i tècniques i on tots i cadascun dels infants trobin en l’art un mitjà d’expressió i coneixença. De fet, és així com exposa el currículum que han de ser les propostes educatives de l’àmbit artístic, les quals han de promoure que l’alumnat desenvolupi les seves pròpies creacions per mitjà de l’ús de diferents codis i llenguatges i de la coneixença d’expressions artístiques ja existents (Forné i Satorra, 2023).

L’ensenyament-aprenentatge de l’art és quelcom viu i permanent. En relació al que duc a la meva motxilla de coneixements i experiències artístiques, val a dir que, per la meva graduació i el meu interès i vocació, els referents que puc tenir per abordar les pràctiques educatives artístiques són bastant amplis. L’art m’apassiona, m’interpel·la, em fa reflexionar i m’ajuda a comprendre el món a través de diferents mirades i punts de vista. El Grau d’Història de l’Art m’ha aportat referents diversos en el temps i en les formes i les meves ganes d’aprendre continues m’han descobert l’art amb perspectiva de gènere, l’art aplicat a la pedagogia als museus i l’artteràpia com eina psicoterapèutica que parteix del procés de creació artística.

A més, soc una persona curiosa i observadora i m’encanta la fotografia, fet que considero pot ajudar-me a anar creant el meu banc de recursos visuals i artístics al qual recórrer i amb el que inspirar-me per a la programació de situacions d’aprenentatge de l’àmbit de l’educació artística.

Amb tot, espero d’aquesta assignatura de Didàctica de l’educació artística poder conèixer diferents eines, estratègies i projectes que incorporin una mirada àmplia i diversa de l’Art i sobretot que el posin al centre de l’experimentació artística com a procés creatiu que permeti als infants desenvolupar-se tant personal com socialment, amb l’objectiu que, com a futurs docents, posem a les seves mans opcions de transformació social nascudes de la indagació artística i posant a l’Art com a canal de manifest individual i col·lectiu i arma pacífica per canviar el món.

Recuperant l’obra que ha emmarcat la meva reflexió, “Ruth dibuixant Picasso” (IDFA Institut, 2009) de Rineke Dijkstra; espero que tots i totes ens puguem sentir com la Ruth davant les propostes d’activitat d’aquesta assignatura – en el moment present- i davant les programacions que haurem d’elaborar i implementar a l’aula com a docents – en el futur proper-. D’una banda perquè voldrà dir que ens sentim lliures d’emprar l’art per a l’expressió de múltiples afers, i de l’altre perquè significarà que serem exemple, com ho ha estat la Ruth, quan ens observin i ens vegin fluir, vibrar i créixer amb l’art que ens interpel·la.

Per acabar, i com a cita que, per mi, sempre ha estat il·luminadora, us comparteixo el que digué Demetri Martín i que, ben probable, haureu vist en algun graffiti o algun objecte de marxandatge i és que:

Font: Fotografia pròpia.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:

• Ara. (7 de juny del 2023). Françoise Gilot, la artista a la sombra de Picasso, muere a los 101 años. Disponible a: https://es.ara.cat/cultura/arte/francoise-gilot-artista-sombra-picasso-muere-101-anos_1_4723456.html
• Forné, E. [Esther] i Satorre, R. [Rubén]. (2023). Desplegament de l’àmbit curricular de l’educació artística L’educació artística per al desenvolupament de competències [recurs d’aprenentatge]. Universitat Oberta de Catalunya.
• IDFA Institute (s.d.). Ruth Drawing Picasso. Disponible a: https://www.idfa.nl/en/film/f636d3d5-6783-499a-ad7b-0c05efffc338/ruth-drawing-picasso/
• Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia. (2024). Repensar Guernica. Dora Maar. Disponible a: https://guernica.museoreinasofia.es/agente/dora-maar-5274
• Yañez, C. [Carlos]. (2018). Entre-lugares de las culturas. Universidad Nacional de Colombia.
• Wikimedia Commons. (2023). Picasso en Ciudad Jardín. Jose Luis BorgArt. Disponible a: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Picasso_in_Ciudad_Jard%C3%ADn.jpg